Mesures preventives

CARTOGRAFIA

Per estudiar el risc d’inundació s’ha de tenir en compte informació relativa a:

  • Climatologia
  • Topografia del terreny
  • Superfícies de conques
  • Geomorfologia del terreny
  • Modificacions fetes per l’home al medi natural (zones urbanes, infraestructures, desforestació, impermeabilització, …)

En el cas particular de l’Estat Espanyol, les diferents comunitats autònomes han de disposar d’una cartografia del risc potencial d’inundacions en la comunitat en qüestió. En aquest mapa les zones potencialment inundables estan ordenades segons la probabilitat d’inundació i la seva magnitud. El risc s’estableix en funció del perill d’inundacions (probabilitat que es produeixi una inundació d’un determinat tipus en un determinat territori) i de la vulnerabilitat (funció del nombre de possibles víctimes i/o danys materials que es puguin produir per la inundació). A l’anàlisi del risc d’inundació es considera la població potencialment afectada, els elements, edificis, instal·lacions, valoració d’infraestructures i elements naturals o mediambientals situats a la zona de perill, serveis imprescindibles per a la població o que dificultin greument les actuacions dels serveis d’emergència, i els efectes dels possibles fenòmens geològics associats, tals com esllavissades de vessant.

Els punts conflictius són aquells en què a conseqüència de les modificacions antròpiques en el  medi natural o a causa de la pròpia geomorfologia del terreny, poden produir-se situacions que agreugen de forma substancial els riscos o els efectes de la inundació, a elles o al seu entorn.

Segons el pla INUNCAT, a Catalunya es poden diferenciar els següents tipus de zona, segons el període de retorn (freqüència):

  • Zones d’inundació freqüent: Zones inundables delimitades superiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.
  • Zones d’inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línia de període de cent anys.
  • Zones d’inundació excepcional: Zones inundables delimitades inferiorment per la línia d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línia de període de cinc-cents anys.
  • Les zones afectades per qualsevol tipus d’inundació es classifiquen en zones A, B o C que són respectivament: zones de risc alt, mig i baix.

LLINDARS D’ALERTA

Atès que les característiques definitòries de les pluges són la intensitat, la duració i l’extensió, en general es consideren els llindars per a dos tipus de pluges: les precipitacions registrades en una hora (en algunes regions, per a mitja hora) per a les pluges intenses, i les registrades en dotze o 24 hores per a les pluges persistents i, generalment, extenses.

Per l’Estat Espanyol, i segons l’Agència Estatal de Meteorologia, per a les pluges persistents el llindar per a un període de 12 hores serà:

  • De 60 mm (nivell d’avís groc) –  100 mm (taronja) – 180 mm (vermell) a Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Illes Balears i Canàries
  • De 40 mm (nivell d’avís groc) –  80 mm (taronja) – 120 mm (vermell) a  la resta de províncies, Ceuta i Melilla.

Per la pluja acumulada en 1h:

  • De 20mm (nivell d’avís groc) –  40 mm (taronja) – 90mm (vermell) a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears.
  • De 15 mm (nivell d’avís groc) –  30 mm (taronja) – 60 mm (vermell) a  la resta de províncies, Ceuta i Melilla.

A Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya emet un Avís de Situació Meteorològica de Perill (SMP) quan es preveu que es superi d’uns llindars específics. Els llindars són els següents:

LLINDAR BAIX LLINDAR ALT
Intensitat > 20 mm / 30 min. Intensitat > 40 mm / 30 min.
Acumulada > 100 mm / 24 h Acumulada > 200 mm / 24 h

En funció d’aquests llindars i la probabilitat d’ocurrència, el SMc assigna un grau de perill, en una escala que va del 0 (verd) al 6 (vermell).

Més informació a : GENCAT

MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT  LES  INUNDACIONS

Després de parlar de l’estudi i zonificació del risc cal parlar de com es pot prevenir.

Per a minimitzar els efectes de les inundacions s’han de prendre mesures de prevenció. Es pot distingir entre mesures que intenten modificar el medi natural (mesures estructurals, com seria la construcció d’un embassament o la canalització d’un riu) i les que persegueixen modificar el comportament de la població (mesures no estructurals, com la regulació de l’ocupació humana als espais inundables)

La construcció d’obres d’infraestructura hidràulica és la forma d’adaptació més freqüent. Consisteix en la construcció d’estructures pensades per a mantenir o emmagatzemar els cabals extraordinaris dins d’uns límits que no suposen un perill per a la població, les infraestructures i els béns. Dins les diferents modalitats d’obres hidràuliques de defensa destaquen la construcció de dics, terraplens, murs de contenció, la canalització de la llera del riu, la desviació del curs fluvial i, per damunt de totes, la construcció de preses i embassaments artificials.

Tot i que són eficaces, aquestes obres no proporcionen una protecció absoluta. A més, amb les obres ha crescut entre la població un sentiment de seguretat, la qual cosa ha fet que augmenti l’ocupació i ús dels perímetres inundables. Per aquesta raó, en cas de produir-se una inundació, aquesta sovint té unes conseqüències molt més catastròfiques que abans.

Una altra mesura contra les inundacions es refereix a les actuacions de correcció hidrològic-forestal, que persegueixen la restauració forestal i el tractament dels sòls com a mitjà de control de la infiltració als episodis de precipitacions extraordinàries.

Una tercera mesura és la regulació dels usos del sòl als sectors inundables. S’intenta, amb aquesta, reduir la concentració de persones, activitats i béns en aquestes àrees. L’èxit d’aquesta mesura, no obstant, depèn del plantejament territorial i urbanístic i la voluntat política per a dur-la a terme.

Una última mesura són les modificacions als edificis. Aquestes poden ser estructurals o no estructurals. Les modificacions estructurals a les vivendes i edificis tenen per objectiu adequar el medi construït al risc d’inundació. Pot ser l’elevació de la planta dels edificis, eliminar les vies de penetració de l’aigua o, obrir les portes i finestres per facilitar l’evacuació de béns i persones. Les modificacions no estructurals al medi construït són mesures d’adaptació senzilles però eficients. Ho són, per exemple, la impermeabilització de béns potencialment exposats a l’aigua, la instal·lació de dispositius que evitin l’entrada d’aigua dins de les cases o simplement canviar de lloc els objectes de valor perquè no es facin malbé amb l’aigua.

Finalment, la millora de la informació meteorològica i hidrològica facilita el temps de resposta de les poblacions afectades.

RECOMANACIONS A  LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

  •  Conegueu el risc d’inundacions de la zona
  • Mantingueu nets els voltants de casa vostra de fullaraca, branques o objectes que puguin ser arrossegats per l’aigua per evitar la seva acumulació
  • Reviseu periòdicament, l’estat de la casa, en especial dels desaigües, això evitarà o farà menors els efectes d’una inundació dins de casa vostra
  • No aparqueu el cotxe en rieres seques ja que una riuada se’l pot endur
  • No acampeu prop del riu o en rieres seques perquè podríeu ser sorpresos per una crescuda sobtada de l’aigua o per una riuada
  • No construïu la casa a una zona on hi hagi el risc d’inundacions
  • Tingueu preparat un ‘kit’ d’emergència.

Conegueu els consells d’autoprotecció del Departament d’interior a: GENCAT