Inundacions i tipus

Bàsicament, les inundacions són ocupacions per part de l’aigua de zones o regions que habitualment es troben seques. Normalment són conseqüència de l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que pot drenar el llit del riu, però no sempre és aquest el motiu.

CLASSIFICACIÓ

Les inundacions es poden classificar segons la durada i comportament de les precipitacions que les hagin causat (molt ràpides, pluges moderades de més d’un dia, pluges dèbils durant molts dies), les causes (precipitacions, trencament de barreres, desbordaments…) o el seu impacte (ordinàries, extraordinàries i catastròfiques).

Classificació segons origen i causes

 Les inundacions es poden classificar segons el seu ORIGEN:

  • Per precipitacions “in situ”: és a dir, precipitacions abundants en el mateix lloc on ocorre la inundació. La pluja caiguda és major que la capacitat del terreny d’infiltrar-la i canalitzar-la. Un exemple són les inundacions d’àmbit urbà, com les que hi havia usualment a la plaça Cerdà de Barcelona, abans de fer els dipòsits d’aigües pluvials,  o la d’Atenes a l’octubre de 1994 (en el cas d’Atenes van caure 68 mm en una hora i es van produir danys valorats en 14 milions d’euros).

1

 Imatge de la portada de La Vanguardia amb la Plaça Cerdà inundada, setembre de 1999.

  •  Per avingudes o desbordaments: les aigües superen la llera dels rius, els llacs o maresmes degut a una crescuda (ja sigui per precipitacions, desgel o obstrucció dels cursos). Per exemple, les inundacions del novembre de 1994 per desbordament del riu Tanaro i del riu Po que van afectar més de 750 municipis  de la Liguria i el Piemonte (Itàlia).

2

Foto aèria del riu Tànaro una setmana després de l’avinguda. Es veu la zona afectada per la inundació i el camí que va seguir el flux principal del riu. (Font: projecte Interreg IIC- Prevenció d’inundacions i gestió del territori)

  •  Per ruptura o operacions incorrectes d’infraestructures hidràuliques: Aquest va ser el cas de la ruptura de la presa de Tous a València, l’octubre de 1982 a causa dels murs deficients davant d’unes pluges molt abundants. Va provocar 30 morts i alguns pobles van quedar sota més de 8 metres d’aigua.

Classificació segons l’impacte

Aquest tipus de classificació és la més utilitzada quan es volen fer estudis d’inundacions històriques a escala secular, com per exemple l’evolució de les inundacions a Catalunya des del segle XV. Donat que la pèrdua de vides humanes es troba molt vinculada al tipus de resposta de la població, tant individual com social, la qual ha anat evolucionant al llarg del temps, i que aquesta informació no sempre consta en els arxius històrics que permeten la reconstrucció d’inundacions antigues, el nombre de víctimes no es considera com un indicador objectiu de l’abast del desbordament. A partir d’aquesta consideració es distingeix entre:

  • Inundació o avinguda ordinària: és la que es produeix quan el cabal del riu augmenta de tal forma que pot alterar el ritme de vida quotidià, afectar infraestructures no permanents situades en el riu (p. ex.: passarel·les) o envair passos per a l’encreuament del riu. No obstant això no produeix danys materials majors.

3

 Imatge d’una avinguda ordinària a la riera d’Arenys. (Foto: M.C. Llasat)

  • Inundació extraordinària: es produeix quan el riu es desborda i encara que afecta el desenvolupament de la vida ordinària i produeix alguns danys, no genera destrucció completa d’infraestructures. Aquestes inundacions poden ser locals o molt extenses.

4

Les inundacions del 9 i 10 d’octubre de 2002 al Baix Llobregat van tenir un gran impacte socioeconòmic i en els mitjans de comunicació. Tanmateix es va tractar, segons la classificació històrico-climàtica, d’inundacions extraordinàries. (Font: La Vanguardia)

  • Inundació catastròfica: aquella que produeix pèrdues materials greus, com a destrucció total o parcial de ponts, molins o altres infraestructures, pèrdues de bestiar i collites

– Sobre aquesta temàtica podeu trobar més informació a Barriendos i Martín-Vide (1998), Llasat et al (2005), Barnolas i Llasat (2007).

Classificació segons durada, intensitat i impacte

Les inundacions tenen diferent comportament segons com sigui el curs d’aigua on es produeixen, les característiques de la conca hidrogràfica, la precipitació, etc. No existeix una classificació única que integri tots els factors. La següent, proposada per Llasat (2009), intenta tenir en compte les característiques predominants de la precipitació, el tipus de conca que pot afectar i els impactes. El comportament d’aquests sistemes fluvials depèn, apart de la seva morfologia, de com es produeixi la precipitació. Segons això es poden distingir quatre tipus d’inundacions:

  • Tipus 1. Inundacions molt ràpides (flash-floods) per pluges molt intenses i localitzades: Inundacions molt ràpides produïdes per pluges d’intensitat molt forta (en alguns moments pot arribar a ser superior a 180 mm/h) però molt curtes (menys d’una hora). Es tracta d’episodis molt convectius. La quantitat de pluja totalitzada no sol superar els 100 mm. Usualment produeixen inundacions locals a les ciutats i pobles (inundacions de places, garatges, soterranis, etc., a causa de problemes de drenatge) o en petites conques amb molta pendent, produint-se les anomenades “flash-floods” o inundacions sobtades. Aquestes últimes són perilloses per als practicants d’esports de risc (barranquisme, ràfting,…) així com en els pobles costers i zones turístiques pròximes a les muntanyes del litoral. Els principals danys són deguts a cotxes arrossegats, talls d’electricitat i, en algunes ocasions, alguna víctima mortal, sovint per imprudència. En general estan associades a tempestes localitzades, de tipus unicel·lular o multicel·lular. La predicció meteorològica a curt termini de la quantitat, intensitat i lloc afectat per les pluges és molt difícil. El radar meteorològic i els models de mesoescala son bones eines per a la seva previsió a molt curt termini. Malgrat aquesta possibilitat la millor previsió davant aquests episodis és l’educació de la població. Aquest tipus d’inundacions tenen lloc principalment a l’estiu i principis de tardor. En general es tracta d’inundacions ordinàries.

Un típic exemple són les inundacions que es produeixen al Maresme normalment a la segona meitat de l’estiu .

5

  Avinguda ordinària a la riera de Arenys. (Font: M.C. Llasat)

  • Tipus 2. Inundacions per pluges molt intenses i continuades: Són inundacions produïdes per pluja d’intensitat forta o moderada  (es pot mantenir per sobre dels 60 mm/h durant bastant temps) i duració entre 1 i 4 dies. Aquestes inundacions tenen lloc principalment a la tardor, tot i que en alguns casos històrics s’han produït durant la primavera o el estiu. Quan aquestes pluges afecten a rius amb molt de pendent o amb molt de transport sòlid, o bé a zones molt vulnerables, les inundacions poden ser catastròfiques. És possible distingir entre dues categories:
  •  Tipus 2a. Inundacions molt ràpides (flash-floods) per pluges intenses i quantioses:  Estan produïdes per pluges de forta intensitat durant dues o tres hores, i una duració total de l’episodi inferior a 24 hores. La quantitat de pluja acumulada en poques hores supera els 200 mm. Tot i que la zona més afectada pugui no ser molt gran (conques compreses entre menys de 100 Km2 i 2000 Km2), les pluges o el mal temps afecten àrees superiors al 2000 Km2. En aquest cas el temps de resposta és molt curt i poden produir-se moltes morts.

Exemples d’aquestes inundacions van ser les inundacions de Biescas de 1996, amb 87 morts; les del Vallès de 1962, amb 815 morts; o les de Juny de 2000, amb 5 morts però quantiosos danys materials.

 6

Efectes de les inundacions catastròfiques de Montserrat el 9 de juny de 2000. Es pot veure com l’avinguda d’un torrent es va endur part de la casa. Els veïns van poder salvar-se perquè en sentir el soroll van pujar als pisos superiors des d’on van passar a nivells més alts. (Font: M.C. Llasat)

  • Tipus 2b. Inundacions per pluges quantioses i moderadament intenses: Són inundacions catastròfiques produïdes per pluges d’intensitat forta i moderada, usualment durant dos o tres dies, i que afecten a conques mitjanes. La zona afectada pot ser molt gran (més de 2000 Km2), i les pluges o el mal temps afecten una gran part del país, o fins i tot, del NE del Mediterrani (Espanya i França, França i Itàlia, o, fins i tot,  Espanya, França i Itàlia). En aquests casos és també possible que la part alta de les conques o algunes conques petites experimentin inundacions del tipus 2a. El temps de resposta pot ser molt curt per a la part alta dels rius, però el valor màxim de la crescuda del riu pot arribar un dia després que s’hagin produït les màximes intensitats pluviomètriques.

Un bon exemple d’aquest cas és el de les inundacions catastròfiques que van afectar els Pirineus en novembre de 1982, causant greus destrosses i víctimes mortals a Andorra, França i Catalunya.

  • Tipus 3. Inundacions per pluges continuades: Les inundacions extraordinàries produïdes per pluges que en terme mig són d’intensitat dèbil, però que poden enregistrar valors alts puntualment, i que tenen una duració aproximadament d’una setmana o més. Són els casos típics de les inundacions a conques grans, com podria ser el Tajo o els rius de Centre Europa. Meteorològicament van associades a pluges estratiformes amb pics convectius. Es disposa d’un temps de resposta suficient per a laminar la crescuda utilitzant els embassaments, i per a desplegar els sistemes de socors necessaris. En conques molt grans les prediccions d’avinguda es fan a partir de les avingudes aigües amunt (ex. Danubi). En general no hi ha morts i els danys materials són inferiors als del cas 2. Aquestes inundacions no són freqüents, sent l’estació més típica a l’hivern en el cas de Catalunya o l’estiu en el cas de Centre Europa. Si es produeixen a la primavera solen anar lligades a fusió de neu, i aquest seria el cas d’algunes inundacions històriques enregistrades a l’Ebre al seu pas per Tortosa.

A Catalunya no es donen sovint però un cas típic seria el de les avingudes del gener de 1996, que es van poder laminar gràcies als embassaments . També són un exemple les inundacions que van afectar el centre d’Europa l’estiu de 2002.

  • Tipus 4. Inundacions produïdes per fusió de neu: Poden estar vinculades amb pluja, com serien les inundacions de tipus 3, o bé produïdes exclusivament per la fusió de neu acumulada durant l’hivern. No són pròpies de Catalunya.