Archivo de la categoría: Vocabulari de suport

Vocabulari de suport

En les presentacions de les inundacions històriques pot haver-hi certes paraules tècniques que aquí expliquem breument:

Advecció: Transport de calor i de vapor d’aigua per mitjà del moviment horitzontal de l’aire. Pot ser freda o càlida, seca, humida…

CAPE: Índex relacionat amb la disponibilitat energètica de l’ambient per permetre el desenvolupament de moviments verticals en el seu interior i, com a conseqüència, la formació de núvols convectius si les condicions d’humitat són favorables.

Cizalladura del vent: és la diferència de velocitat del vent i/o la seva direcció, entre diferents punts dins l’atmosfera. Pot ser vertical o horitzontal.

Convecció: Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid (líquid o gas), causats per les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat, generant així fluxos de corrent. Un exemple de fenomen meteorològic per convecció poden ser les tempestes d’estiu la qual el terra està més càlid que l’ambient i l’aire càlid ascendeix generant un flux de corrent vertical, s’inestabilitza i acaba, de vegades, generant núvols  convectius associats a tempestes.

Escala de Mercalli: és una escala de 12 punts desenvolupada per a avaluar la intensitat dels  terratrèmols a partir dels danys causats a diferents estructures. Deu el seu nom al físic i geòleg l’italià Giuseppe Mercalli.

Escala sinòptica: Escala on es registren aquells fenòmens que poden durar entre dies i mesos i que tenen un abast entre 2.000 km i 10.000 km. En aquesta escala s’inclouen la major part d’anticiclons, ones frontals i depressions. Normalment les prediccions meteorològiques es fan a aquesta escala.

Dorsal: Zona atmosfèrica flanquejada per dues depressions per tant, té pressions més altes que les zones veïnes del mateix nivell. En un mapa sinòptic té forma de U invertida. Se sol situar sobre un anticicló.

Escorriment: Escolament de l’aigua de la pluja que no és interceptada, detinguda, evaporada o infiltrada i que flueix sobre els vessants. Sol produir-se en sòls saturats o terres cimentats.

Inestabilitat: Situació atmosfèrica que afavoreix als moviments verticals ascendents d’una massa d’aire. Normalment està associada amb un descens notable de la temperatura a mesura que augmenta l’altura.

Isohieta: Línia imaginària que uneix els punts amb idèntica precipitació en un període determinat.
 

Kt (knot) nusos: Unitat de mesura de la velocitat de vent, 1 kt = 1.852 km/h.

Massa d’Aigua Precipitable (MAP): És la massa de vapor d’aigua existent en una columna vertical de secció unitat a l’atmosfera.

Mapa d’altura o d’isohipses: Els mapes d’isohipses son mapes que uneixen punts on l’altitud geopotencial (similar a la altitud geomètrica) té el mateix valor de pressió. Els més freqüents són el mapa de 500hPa (a uns 5600m, que va bé per estudiar la configuració de pressions sense la influència de la superfície) i el de 800hPa (1600m, que ens permet veure les irrupcions d’aire a nivells mitjans), n’existeixen a altres nivells.

Mesoescala: Escala on es registren aquells fenòmens meteorològics que poden durar entre hores i dies i que tenen un abast entre 2 km i 2.000 km. En aquesta escala s’inclouen alguns fronts i depressions i també tempestes. És molt important per realitzar prediccions en llocs on l’orografia és molt accidentada o la influència del mar és important, com és el cas de Catalunya.

Pluviògraf de sifó: Aparell que consta d’un dipòsit cilíndric, que rep a través d’un tub l’aigua de pluja recollida per un embut exterior. Dins el dipòsit es troba un flotador perllongat per una tija vertical, que suporta directament el braç que porta el plomí inscriptor. A mesura que el dipòsit s’omple, el flotador va pujant i el plomí amb ell. Quasi des del fons del dipòsit surt un tub corbat en forma de sifó, en què la branca ascendent arriba just al nivell més alt que es vol arribar, que és correspon amb una quantitat de pluja de 10 mm. Quan l’aigua del dipòsit arriba a aquest nivell es buida completament. Si llavors continua plovent, torna ha començar de nou la pujada.

Pluviògraf tipus jardí: Aparell pluviògraf que mesura la intensitat de precipitació, és similar al pluviògraf de sifó.

Situació en omega: Situació que s’observa en el mapa de 500hPa. Si ens centrem a la Península Ibèrica, l’eix central de la llengua se situa sobre Catalunya o a l’E. Per tant, hi ha vents de component S, cosa que afavoreix l’entrada d’aire càlid i el fre de la pertorbació. D’altra banda, la presencia del solc a l’O, afavoreix la formació de tempestes a la seva dreta. La configuració esta forcada per la presencia de l’anticicló europeu. És una situació associada inundacions ja que els registres de pluja solen ser abundants o molt abundants.

Tàlveg Si bé en principi el corrent general de l’oest hauria de seguir els paral·lels (circulació zonal), usualment s’ondula. els mínims (pansa de Nord a Sud) s’anomenen tàlvegs. La part anterior d’un solc és una zona propícia per a la formació de nuvolositat i fins i tot fortes pluges, si es donen les condicions adequades. Es detecten en els mapes d’altura i solen estar relacionats amb la presència de depressions.

Torbonada: Una torbonada és un fenomen meteorològic en el curs del qual la velocitat del l vent s’incrementa de manera sobtada i marcada amb un canvi net de la direcció del vent de 45 a 90º, i que dura pocs minuts. Sol estar associat amb una meteorologia activa, com ara pluges, tempestes o nevades intenses. Una configuració típica de la torbonada són les línies de tempestes es desenvolupen davant d’un front fred o d’un comellar meteorològic molt marcat i es poden desplaçar més de pressa que aquest.

Troposfera: Capa de l’atmosfera que s’estén des de la superfície terrestre fins a la tropopausa i que té un gruix d’uns 10 km.

Més vocabulari a: DICCIONARI DE RISCOS NATURALS

Anuncios