Les tempestes i els cumulonimbus.

Una tempesta és una manifestació violenta i espectacular de convecció atmosfèrica que es caracteritza per l’existència de fenòmens elèctrics. La intensitat de precipitació sol ser elevada i inclús pot caure pedra. Els vents són forts, la temperatura pateix un descens i hi ha variacions subtils de la pressió en superfície.

Les tempestes poden ser fenòmens violents causants d’inundacions sobtades, les anomenades flash floods, molt perilloses així com força difícils de predir.

Per a que es desenvolupi, es necessita inestabilitat potencial en aire humit que dona lloc a la formació de Cumulonimbus (les imatges de sota que ens han fet arribar), amb temperatures a cada nivell més elevades que les de l’entorn i una velocitat d’ascens superior al 1m/s.

Les tempestes presenten una estructura que es compon d’un o varis centres actius, aquests s’anomenen cèl·lules. El seu cicle de vida oscil·la entre els 30 minuts i varies hores. Alhora la tempesta pot romandre estacionaria o pot recórrer de 15 a 30 km de mitjana.

Les tempestes “senzilles” unicel·lulars tenen tres etapes, són:

Etapa cúmul: On hi ha ascensos i descensos d’aire calent i humit, s’allibera calor latent i comencen a existir corrents d’aire ascendents que eleven les gotes. Les gotes subfoses coexisteixen amb els cristalls de gel, també hi ha una davallada de la pressió i convergència a nivells baixos. Aquesta etapa dura uns 15 minuts i el núvol ja pot arribar fins a la tropopausa (la segona capa de l’atmosfera), en aquesta capa hi ha una inversió tèrmica que obligarà a que el núvol ja no creixi més de forma vertical i per tant es formarà una enclusa (en la següent etapa) dalt de tot del cumulonimbus. En aquesta primera etapa no hi ha llamps.

Etapa de maduresa: On la precipitació abandona la base del núvol i les velocitats ascendents del centre ja poden arribar a un màxim de 30m/s. També s’inicien corrents descendents per arrossegament i existeix una zona de divergència sota el núvol. Com ja em explicat abans, es forma l’enculsa i és quan el núvol és més alt i està més desenvolupat, és aleshores quan es donen les intensitats més elevades juntament, ara sí, amb fenòmens elèctrics. L’etapa pot durar entre 15 i 30 minuts.

Etapa de dissipació: Les corrents descendents seran les que dominaran en aquesta última etapa. Disminueix la temperatura, augmenta la pressió i les intensitats de pluja disminueixen. L’etapa pot durar fins a 30 minuts.

Esquema de les etapes:

Dibujo

Hi ha altres tipus de tempesta més complexes, com la multicel·lular i la supercel·lular.

Per a consultar vocabulari feu click aquí.

A continuació observarem les imatges de diferents cumulonimbus, els núvols de tempesta que hem anat descrivint en aquesta entrada:

Aquesta primera fotografia d’aquest magnífic cumulonimbus ens l’envia en Jaume Deu.

Varis_un cumulunimbus a La Sagrera- Jaume Deu

Aquestes darreres són d’en Victor Martínez Artola.

Varis_Víctor Martínez5 Varis_Víctor Martínez8 Varis_Víctor Martínez12

Anuncios