MESURES PREVENTIVES

CARTOGRAFIA

Per estudiar el risc d’inundació s’ha de tenir en compte informació relativa a:

  • Climatologia
  • Topografia del terreny
  • Superfícies de conques
  • Geomorfologia del terreny
  • Modificacions fetes per l’home al medi natural (zones urbanes, infraestructures, deforestació, impermeabilització, …)

 En el cas particular d’Espanya, les diferents comunitats autònomes han de disposar d’una cartografia del risc potencial d’inundacions en la comunitat en qüestió. En aquest mapa les zones potencialment inundables estan ordenades segons la probabilitat d’inundació i la seva magnitud. El risc s’estableix en funció del perill d’inundacions (probabilitat que es produeixi una inundació d’un determinat tipus en un determinat territori) i de la vulnerabilitat (funció del nombre de possibles víctimes i/o danys materials que es puguin produir per la inundació). A l’anàlisi del risc d’inundació es considera la població potencialment afectada, els elements, edificis, instal·lacions, valoració d’infraestructures i elements naturals o mediambientals situats a la zona de perill, serveis imprescindibles per a la població o que dificultin greument les actuacions dels serveis d’emergència, i els efectes dels possibles fenòmens geològics associats, tals com esllavissades de vessant.

Els punts conflictius són aquells en què a conseqüència de les modificacions antròpiques en el  medi natural o a causa de la pròpia geomorfologia del terreny, poden produir-se situacions que agreugen de forma substancial els riscos o els efectes de la inundació, a elles o al seu entorn.

Al cas de Catalunya i segons el pla INUNCAT es poden diferenciar els següents tipus de zones:

  • Zones d’inundació ordinària: amb període de retorn inferior o igual a 5 anys
  • Zones d’inundació freqüent: amb període de retorn entre els 5 i els 50 anys
  • Zones d’inundació ocasional: amb període de retorn entre els 50 i els 100 anys
  • Zones d’inundació excepcional: amb període de retorn entre els 100 i els 500 anys
  • Zones d’inundació històrica: amb període de retorn superior als 500 anys

Les zones afectades per qualsevol tipus d’inundació es classifiquen en zones A, B o C que són respectivament: zones de risc alt, mig i baix.

LLINDARS D’ALERTA

 Els llindars d’alerta depenen del país i de la regió sobre la qual s’executen.

 Atès que les característiques definitòries de les pluges són la intensitat, la duració i l’extensió, en general es consideren els llindars per a dos tipus de pluges: les precipitacions arreplegades en una hora (en algunes regions, per a mitja hora) per a les pluges intenses, i les arreplegades en dotze o 24 hores per a les pluges persistents i, generalment, extenses.

Al cas d’Espanya, i segons l’Institut Nacional de Meteorologia, per a les pluges persistents el llindar per a un període de 12 hores serà:

  • de 80 l/m2 a Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i les províncies andaluses d’Almeria, Granada, Màlaga i Cadis.
  • de 60 l/m2  en la resta de províncies, Ceuta i Melilla.

Aquests llindars poden canviar als plans propis de cada comunitat. Al cas de Catalunya, el propi INM estableix els llindars d’avís següents:

  • Més de 30 l/m2 en 1 hora
  • Més de 80 l/m2 en 12 hores (per a Barcelona, Girona i Tarragona)
  • Més de 60 l/m2 en 12 hores a Lleida

Per altra banda, a Catalunya, el Servei de Meteorologia de Catalunya considera dos nivells d’alerta segons el llindar superat. Un avís serà de nivell 1 quan es prevegi superar el primer llindar per al meteor i serà de nivell 2 quan es prevegi superar el segon llindar, la qual cosa el converteix en un avís de situació meteorològica d’alt risc. Els llindars són els següents:

NIVELL 1 NIVELL 2
Intensitat > 20 mm / 30 min. Intensitat > 40 mm / 30 min.
Acumulada > 100 mm / 24 h Acumulada > 200 mm / 24 h

MESURES DE PROTECCIÓ DAVANT  LES  INUNDACIONS

Després de parlar de l’estudi i zonificació del risc cal parlar de com es pot prevenir.

Per a minimitzar els efectes de les inundacions s’han de prendre mesures de prevenció. Es pot distingir entre mesures que intenten modificar el medi natural (mesures estructurals, com seria la construcció d’un embassament o la canalització d’un riu) i les que persegueixen modificar el comportament de la població (mesures no estructurals, com la regulació de l’ocupació humana als espais inundables)

La construcció d’obres d’infraestructura hidràulica és la forma d’adaptació més freqüent. Consisteix en la construcció d’estructures pensades per a mantenir o emmagatzemar els cabals extraordinaris dins d’uns límits que no suposen un perill per a la població, les infraestructures i els béns. Dins les diferents modalitats d’obres hidràuliques de defensa destaquen la construcció de dics, terraplens, murs de contenció, la canalització de la llera del riu, la desviació del curs fluvial i, per damunt de totes, la construcció de preses i embassaments artificials.

Tot i que són eficaces, aquestes obres no proporcionen una protecció absoluta. A més, amb les obres ha crescut entre la població un sentiment de seguretat, la qual cosa ha fet que augmenti l’ocupació i ús dels perímetres inundables. Per aquesta raó, en cas de produir-se una inundació, aquesta sovint té unes conseqüències molt més catastròfiques que abans.

Una altra mesura contra les inundacions es refereix a les actuacions de correcció hidrologico-forestal, que persegueixen la restauració forestal i el tractament dels sòls com a mitjà de control de la infiltració als episodis de precipitacions extraordinàries.

Una tercera mesura és la regulació dels usos del sòl als sectors inundables. S’intenta, amb aquesta, reduir la concentració de persones, activitats i béns en aquestes àrees. L’èxit d’aquesta mesura, no obstant, depèn del plantejament territorial i urbanístic i la voluntat política per a dur-la a terme.

Una última mesura són les modificacions als edificis. Aquestes poden ser estructurals o no estructurals. Les modificacions estructurals a les vivendes i edificis tenen per objectiu adequar el medi construït al risc d’inundació. Pot ser l’elevació de la planta dels edificis, eliminar les vies de penetració de l’aigua o, obrir les portes i finestres per facilitar l’evacuació de béns i persones. Les modificacions no estructurals al medi construït són mesures d’adaptació senzilles però eficients. Ho són, per exemple, la impermeabilització de béns potencialment exposats a l’aigua, la instal·lació de dispositius que evitin l’entrada d’aigua dins de les cases o simplement canviar de lloc els objectes de valor perquè no es facin malbé amb l’aigua.

Finalment, la millora de la informació meteorològica i hidrològica facilita el temps de resposta de les poblacions afectades.

RECOMANACIONS A  LA POBLACIÓ

(Tret de les recomanacions de Protección Civil España; Protecció Civil Govern Basc –www.euskadi.net-; Ministre de l’Aménagement du Territoire et de l’Environnement. Direction de la prévention des pollutions et des risques, França ; Protezione Civile ed Emergenze, Regione Liguria)

  •  Conegueu el risc d’inundacions de la zona
  • Mantingueu nets els voltants de casa vostra de fullaraca, branques o objectes que puguin ser arrossegats per l’aigua per evitar la seva acumulació
  • Reviseu periòdicament, l’estat de la casa, en especial dels desaigües, això evitarà o farà menors els efectes d’una inundació dins de casa vostra
  • No aparqueu el cotxe en rieres seques ja que una riuada se’l pot endur
  • No acampeu prop del riu o en rieres seques perquè podríeu ser sorpresos per una crescuda sobtada de l’aigua o per una riuada
  • No construïu la casa a una zona on hi hagi el risc d’inundacions
  • Tingueu preparat un ‘kit’ d’emergència.
Anuncios